La eterna frontera entre els barris de Sarrià i Les Tres Torres, a la Via Augusta, en les antigues cotxeres dels Ferrocarrils, està més a prop de desaparéixer. Després de una dècada d’abandonament, i gràcies a la insistència d’entitats com l’Associació de Veïns de Les Tres Torres, ja es disposa de projecte per habilitar una passera entre els dos barris. En un procediment anònim, el jurat ha triat el plantejament presentat per la UTE Master Plan, S.L. – Bennasar & Dindareanu Arquitectura SCP, sota el lema ‘De l’Orlandai a les Tres Torres’.
Es tracta del concurs que el Districte de Sarrià – Sant Gervasi va convocar la primavera d’enguany, després de presentar el pla tècnic a les associacions veïnals i a les entitats dels dos barris, que fa temps reclamen una connexió verda entre els barris de Sarrià i les Tres Torres.
L’encàrrec consistia a imaginar la reurbanització d’una àrea de més de 22.000 m2, delimitada per la Via Augusta, el carrer del Cardenal Sentmenat i la façana de l’edifici seu dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb l’objectiu de convertir-la en una extensió enjardinada de qualitat, especialment pensada per a les persones, amb zones d’estada i joc inclusiu, i espais de passeig amb recorreguts accessibles, i amb perspectiva de gènere, tot evitant racons foscos.
La idea guanyadora proposa estructurar els jardins a partir de tres materials. En primer lloc, el verd que, com a element bàsic de la proposta, ocuparia més del 50% de la superfície, a través de parterres, arbres per generar ombra i reforçament de l’estrat arbustiu amb petits arbres que aportin una nota cromàtica al verd. Destaca la creació d’un filtre verd a la zona d’estada central, per protegir l’espai de la Via Augusta.
En segon lloc, els paviments dels camins i places, que han de permetre la creació d’itineraris accessibles. Es planteja la combinació de llambordes de pedra natural calcària a voreres i camins principals, amb lloses drenants als espais d’estada i formigó drenant a rampes i camins secundaris. Es preveu fer servir sauló a zones de poc pendent, com l’espai central del jardí i la zona d’horts, i sorres a la terrassa destinada a jocs infantils.
En tercer lloc, una nova façana verda, que es generaria a partir dels nous murs de les rampes i terrasses i el tractament dels murs existents, amb gabions amb material ceràmic reciclat, que juntament amb la vegetació ajuda a retenir la humitat i millorar el confort climàtic. Els gabions es cobririen parcialment amb enfiladisses i plantes de flor que pengen des de dalt, com ara Jasminum primulinum, Handelbergia violacea o Trachelospermum jasminoides.
Pel que fa al mobiliari urbà, els jardins d’Oriol Martorell tindrien elements polivalents, inclusius, ergonòmics i adaptables. Hi haurà jocs de fusta a la terrassa destinada a àrea de jocs i, també, altres elements jugables més petits, elements de formigó i petits elements de joc, repartits al llarg del passeig central creant petites zones de joc al costat dels bancs.
Quant l’enllumenat, es proposen lluminàries tipus led per marcar els recorreguts principals, aportar una il·luminació càlida als espais d’estada i evitar zones fosques.
La idea guanyadora contempla també dues pèrgoles fotovoltaiques lleugeres de 190 m2, que es col·locarien a la cruïlla del carrer de l’Hort de la Vila amb la Via Augusta, i produirien energia suficient per al consum total de l’enllumenat públic de la zona.
A més, la proposta integra en el disseny algunes preexistències de tipus arquitectònic o cultural com ara el Centre Cívic Casa Orlandai, el gran pi pinyer catalogat al carrer del Cardenal Sentmenat, els edificis seu de FGC, i els horts urbans del col·lectiu Gardenyes, que es ressituen.
També s’inclouen en el plantejament altres preexistències de tipus infraestructural o de serveis, com la mateixa Via Augusta, com a element integrant de la xarxa viària bàsica de la ciutat, el punt verd del barri, les places de càrrega i descàrrega (DUM) i l’estructura de l’aparcament de BSM.
L’Associació de Veïns de Les Tres Torres ja ha urgit al nou govern municipal a reservar una partida pressupostària per poder encarregar el projecte executiu, licitar i adjudicar les obres, per tal que aquest projecte sigui realitat.
Comentarios recientes